lunes, abril 19, 2004

Heu tingut mai un malson? Segur que sí. Doncs això és el que m'ha passat avui.
Dormia tranquilament, quan de sobte m'ha despertat unes tremolors, i sentia uns sorolls molt extranys. No és el primer cop que em passa, és una sensació molt rara.
Somies que t'estan perseguint, tu corres, t'estàn apunt d'atrapar, però mai ho fan, tu ets més ràpida. De sobte, t'entrebanques amb qualsevol cosa i caus. El teu cos que està quiet, fa un moviment, com si ell també caigués del llit, mentre sents unes passes que s'acosten.
Obres els ulls i veus que no ha passat res, que tot segueix a la normalitat.
Quines coses més extranyes,no? Per molt que sàpigues que no és veritat, pensar que caus, i a més, fer moviments bruscos que et desperten, fa una mica de pànic. Sort que després et tornes ha adormir i com si res.
Fins l'endemà.
Bona nit.
|

sábado, abril 17, 2004

Ultimament no recordo els somnis, serà perquè porto una setmana massa monòtona i estresada?
|

jueves, abril 15, 2004

Era un dia d'estiu. Quedava amb Ell, feia molt que no el veia ni que hi parlava, però això no volia dir que ja no l'estimés. Seguia pensant en Ell cada dia, no n'hi havia cap en que no hagués estat present uns instants dins el meu cap.
Quedavem al centre, era el punt de trobada de sempre; vaig comentar-li d'arribar-nos a la platja, per fer algo diferent, no el simple fet de mirar botigues i estar envoltats de molta gent. La platja era diferent, aquell lloc on sempre havia desitjat estar-hi amb la seva companyia, però que mai, per distintes situacions, havia pogut ser.
Vam pasejar-nos Rambla avall, observant tota la gent que caminava amunt i avall recorrent aquell indret, tots atrafegats, i nosaltres tranquils, teniem tot el temps del món, sense preses.
A mesura que caminavem, teniem més aprop Colón, aquell home palplantat damunt de la columna senyalant en teoria Amèrica, així doncs, el nostre destí no estava gaire llunyà.
Vam arribar-hi, no hi havia massa gent, s'hi respirava un aire de tranquilitat. Ja estavem allà, al meu lloc, on havia desitjat sempre, però...
Ha sonat el despertador i tot s'ha parat.
Com hagués acabat tot?? Tenia l'intriga, he estat pensant tot el dia en això, però res, era un somni, només un somni, sense fi, sense acabament.
De moment només és un somni, però.. es farà realitat algun dia??
|

miércoles, abril 14, 2004

ELS TEUS SOMNIS - Sopa de Cabra

Enllà, més lluny de les estrelles,
A l’altra cara del mirall,
On tot és més senzill d’entendre,
La porta espera oberta.

Un pas i ja el teu cor desperta,
Un salt i ja no tornaràs;
Comptant, la màgia és la primera,
Seguint...

Els teus somnis t’estan esperant.
Vés, no dubtis més, abraça’ls.

No el veus? A poc a poc s’acosta.
No ho sents? El tens al teu costat.
L’amor té totes les respostes.

És el teu somni, t’estava esperant.
Vés, no dubtis més, s’escapa.

Lluita pels teus somnis, t’estan esperant,
Fes que siguin certs, abraça’ls.

El vent escampa les fulles,
El temps arriba i se’n va;
Mai no em demanis la lluna,
Ningú la pot agafar.

La vida cau, i la pluja,
El sol ens pot eixugar,
Sempre canvia la lluna,
Pren el que et vulgui donar.

Pren els teus somnis, t’estan esperant,
Vés, no dubtis més, s’escapen.

Fes que no s'ensorrin, vés-los a buscar,
fes que siguin teus, abraça'ls.

Lluita pels teus somnis, t’estan esperant,
Fem que siguin certs, abraça’ls.

Fes que no s'ensorrin, vés-los a buscar,
fes que siguin teus, abraça'ls.

Mirant de tant en tant enrere,
Els peus a terra, el cor volant,
Endins el sentiment és tendre,
Volem seguir somiant.
|

This page is powered by Blogger. Isn't yours?