viernes, mayo 21, 2004
Aquest cap de setmana que arriba ja, pot ser de somni. Si tots els plans surten com tinc previst, desitjeu-me sort...
Encara que vull que es cumpleixi tot, em fa una mica de respecte.. Jaja
Sí no m'explico dificil d'entendre, però més endavant, no patiu.
Ara us deixo, quan somii algo, ja escriuré, que ultimament amb tant d'exàmen, només somio amb les leccions de cada assignatura..
Petons. I bon finde!! :)
|
Encara que vull que es cumpleixi tot, em fa una mica de respecte.. Jaja
Sí no m'explico dificil d'entendre, però més endavant, no patiu.
Ara us deixo, quan somii algo, ja escriuré, que ultimament amb tant d'exàmen, només somio amb les leccions de cada assignatura..
Petons. I bon finde!! :)
domingo, mayo 09, 2004
SOÑARÉ - La Oreja de Van Gogh
He soñado siempre con poder volar,
desplegar los brazos y no aterrizar,
conociendo otros lugares,
y verdades más allá.
Y sentarme en una nube a descansar,
beber de esta libertad,
y dejarme llevar.
He soñado siempre con poder dormir,
sobre un lecho de algas y coral,
disfrutar de ese silencio,
que reina siempre allí.
Y viajar encima de un delfín,
cruzar mares sin parar,
y nunca llegar al fin.
Como dijo aquel genio,
esta vida es un sueño, un sueño,
como dijo aquel genio,
esta vida es un sueño y soñaré.
He soñado siempre con poder crear,
una máquina del tiempo y descubrir,
el futuro más lejano,
donde yo no voy a estar.
Y poder volver a mi ciudad,
en el siglo XXVI,
en una nave espacial.
He soñado con que tu puedas soñar,
que dibujes en tu mente un lugar,
donde no haya ni misterios,
ni secretos ni maldad.
Y encontrar un día al despertar,
que ya nada sigue igual
que todo vuelva a empezar.
Como dijo aquel genio,
esta vida es un sueño, un sueño,
como dijo aquel genio,
esta vida es un sueño y soñaré.
|
He soñado siempre con poder volar,
desplegar los brazos y no aterrizar,
conociendo otros lugares,
y verdades más allá.
Y sentarme en una nube a descansar,
beber de esta libertad,
y dejarme llevar.
He soñado siempre con poder dormir,
sobre un lecho de algas y coral,
disfrutar de ese silencio,
que reina siempre allí.
Y viajar encima de un delfín,
cruzar mares sin parar,
y nunca llegar al fin.
Como dijo aquel genio,
esta vida es un sueño, un sueño,
como dijo aquel genio,
esta vida es un sueño y soñaré.
He soñado siempre con poder crear,
una máquina del tiempo y descubrir,
el futuro más lejano,
donde yo no voy a estar.
Y poder volver a mi ciudad,
en el siglo XXVI,
en una nave espacial.
He soñado con que tu puedas soñar,
que dibujes en tu mente un lugar,
donde no haya ni misterios,
ni secretos ni maldad.
Y encontrar un día al despertar,
que ya nada sigue igual
que todo vuelva a empezar.
Como dijo aquel genio,
esta vida es un sueño, un sueño,
como dijo aquel genio,
esta vida es un sueño y soñaré.
domingo, mayo 02, 2004
El passat dia 15 d'abril vaig postejar un somni, una imaginació que va transcorrer al meu cap aquella nit. En aquell moment em preguntava si algun dia es faria realitat.
En aquests moments, ja he obtingut resposta. És un NO rotund. Aquests dies han succeit diversos fets, la vida m'ha cambiat, no del tot, però en part sí. Les meves maneres de pensar envers aquella persona, em va costar, sí. Però trobo que no es tan díficil, no pensar en ell. La vida segueix endavant, i el món no s'acaba.
Durant el dia et passen coses, que et fan reflexionar, fas coses que abans no feies per por al que podia dir ell, un ell, que ja no et pertanyia, però que tu hi seguies pensant i pensant. I ara penses.. Valia la pena no fer-ho per a ell? Doncs no, no valia la pena, ara ho fas i punt. I no passa res, et sents millor, has fet un nou pas que abans no erets capaç de fer. I així succesivament, els dies van passant, i tu cada dia penses menys en ell, i que no t'ensorres per no fer-ho, si més no t'alegres pel pas tan gran que has arribat a fer.
Això era imposible pensar-ho fa X temps.
En aquest cas, tot es pot fer realitat. Mai imaginava que podria olvidar tant facilment.
|
En aquests moments, ja he obtingut resposta. És un NO rotund. Aquests dies han succeit diversos fets, la vida m'ha cambiat, no del tot, però en part sí. Les meves maneres de pensar envers aquella persona, em va costar, sí. Però trobo que no es tan díficil, no pensar en ell. La vida segueix endavant, i el món no s'acaba.
Durant el dia et passen coses, que et fan reflexionar, fas coses que abans no feies per por al que podia dir ell, un ell, que ja no et pertanyia, però que tu hi seguies pensant i pensant. I ara penses.. Valia la pena no fer-ho per a ell? Doncs no, no valia la pena, ara ho fas i punt. I no passa res, et sents millor, has fet un nou pas que abans no erets capaç de fer. I així succesivament, els dies van passant, i tu cada dia penses menys en ell, i que no t'ensorres per no fer-ho, si més no t'alegres pel pas tan gran que has arribat a fer.
Això era imposible pensar-ho fa X temps.
En aquest cas, tot es pot fer realitat. Mai imaginava que podria olvidar tant facilment.