lunes, agosto 30, 2004

Passen els dies, jo aquí, ell allà, cadascú al nostre món, però jo sempre pensant el mateix, amb ell.
Quan ens retrobarem de nou?
Aviat, això espero, encara que és una mica díficil, ja que el nostre camí és ben diferent, no tenim quasi bé temps per coincidir.
Haviam quant de temps duro així, perquè ja començo estar una mica rallada de tot plegat, ho l'olvido, o ens veiem ya. Sinó... malament.
Loviu baby

|

miércoles, agosto 25, 2004

I ja estic aquí definitivament, no em mouré més, només per anar a les festes majors dels pobles del voltant.
Estiu per a recordar durant temps, les festes del poble, la penya (amb tot el que hi ha dins), la gent, ell, sobretot ell.

Tenia ganes que arribés el dimecres, ell pujava al poble, i el veuria després d'un any (només ens veiem allà dalt).
Per fi va venir, i com és habitual... ens vam veure, però no ens vam dirigir la paraula, ¿¿vergonya?? No ho sé...
Vam parlar, però res, 4 paraules, ens evitavem, per no mirar-nos i quedar-nos amb la mirada fixa l'un a l'altre.
Cadascú a la seva bola, fins a l'hora d'anar al llit. Vam pujar junts cap a casa amb la resta de gent, tot ben normal. El que jo no sabia és que m'enviaria un missatge al entrar a casa; Vols quedar ara??
El més fotut, jo no tinc cobertura al poble, així que fins l'endemà al migdia que no vaig buscar-ne, no el vaig llegir. Massa tard.
Una oportunitat perduda, quedaven 4 dies més per no desaprofitar.

Dijous. Aquell dia sí, 4 missatgets, i quedada a la nit, bé, algo positiu.
Eren les 12, la 1, les 2... I encara no ens haviem vist, vaig dirigir-me a la penya, i allà el vaig trobar amb un altre amic. Anaven els dos una mica malament, així que vam anar a donar un volt els 3.
L'altre va pillar que ens voliem quedar sols, així que amb l'excusa d'anar a buscar una coca-cola, va marxar. Es van fer les 3, les 4 i els dos seguiem assentats al banc sense encara haver-nos mirat, ell amb la vista al terra, i jo allà gelant-me de fred.
Es feien les 5 de la matinada i vaig notar com uns ulls no paraven de mirar-me; ja era hora!!! s'havia mig despertat del seu morat.
Em va agafar la mà, i els seus llavis es van acostar als meus, per fi rebia aquell petó tant desitjat, em va agafar i se'm va endur enmig d'uns cotxes...

Divendres, el mateix, 4 misatges per la tarda, i quedada a la nit, aquest cop simulant la borratxera per allunyar-se de la gent i que jo l'acompanyés. Boníssim..

>>>Ets original,eh??Jaja<<<

Una altre sortida de sol vista amb ell, molt bonica, veus el cel de tots colors, tens fred, però algú t'abraça i ja no ho notes tant, de sobte, el sol apareix, i aquell cel, blau,groc,vermell es torna en un blau clar...

Ens queden dos nits més, els dies passen molt rapid, massa. I ja som a Disabte.
Més misatges, i com no, una altra quedada, bé, aquesta la millor de totes. Per fi, els dos serens. Tenim tota la nit per nosaltres, perquè no anirem a dormir, em decidit empalmar tots, és la ultima nit de festes. Això sona bé. I sí, va anar molt bé, fantàstic.

>>>Ho sento bitxo per marxar tant inesperadament, però ja saps com és la gent...<<<

Ni ell ni jo, ningú dels que vam dir-ho, vam empalmar, ell a les 8 ja dormia i jo a les 11... No potser... no aguantem,eh? Encara que després de tot.. com volies que aguantéssim? Jaja

El dia de diumenge, zombie tot el dia, de les 11 a les 2 del migdia dormint, però després res. Això sí, les festes s'acabaven aquella tarda, però encara ens quedava una nit, els dos marxavem el dilluns al matí, així que ens teniem de despedir, bé, en teoria.
Al cap i a la fi no va ser així, vaig passar molt mala tarda, amb prou feines havia dormit i el dinar m'havia sentit malament, així que a la 1 ja estava dormint. No vaig poder parlar molta estona amb ell, no em sortien les paraules del malament que em trobava, res, la nostra ultima nit a fer punyetes.

>>>Em sap molt de greu, ho saps, sento haver-ho deixat així.. però no podia...<<<

I res, el dilluns cap a caseta, moltes coses per recordar d'aquestes festes, i a esperar l'any que vé, això sí, no esperaré un any en tornar-te a veure. Ens veurem, i ben aviat.

>>>Loviu baby<<<
|

lunes, agosto 02, 2004

I aquí torno a estar, marxo d'aquí dues horetes i encara em queden 1000 coses per a fer, una d'elles la maleta, i preparar els estris necesaris per al Treball de Recerca, titulat: El català del Matarranya a l'actualitat. Tema díficil, sobretot per qui no domina massa el tema de fonètica, però mira, sóc massoca, a veure com em surt...

Marxo a passar aquests 3 dies al poble, fins dimecres, per a buscar informació sobre la població, les paraules, i el que s'esdevingui, perquè encara no sé molt bé per on començar. Massa tard per a preguntar si algú té alguna idea. Pero bé, es farà el que es pugui.

Ara sí, vaig a llegir els ultims blogs que em queden, i a tancar la paradeta, que el meu pare ja s'em queixa de que no he fet res, i encara vull grabar un cd per dur al cotxe.

Ens veiem a finals de setmana, petons a tots somiadors....
I no feu res que jo no faria!!!

|

This page is powered by Blogger. Isn't yours?