¿Tot són somnis?

Yeah!!! Serveix d'algo estudiar una setmana abans. Un 7.75 d'Història de l'Art. Impresionant. És que no m'ho crec ni jo. Duia una empollada flipant!!!

Si, la Selecció Catalana d'hoquei campiona del Mundial B. Són uns cracks. Ara a esperar haviam que decideixen a Fresno, esperem que ens deixin participar al Mundial A. O és que tenen por de fer el rídicul i que Catalunya al arribar nova, ja ho guanyi tot?? Desde aquí els hi desitjo tota la sort del món, i ha aconsegur molts més titols. Felicitats a tots, i més a tu Jose, que ets el que conec. Dimecres intentaré parlar amb tu.

Em fa il·lusió posar una foto al weblog, doncs aquí una de meva. Aquesta és la somiadora....

Exàmens i més exàmens. Només faig que pensar amb el de Divendres, Història de l'Art; en m'ha vida havia estudiat tant, i em ralla molt, és molt difícil tantes obres d'art, t'agovies.. I tinc por de no fer-ho bé, que no em surti, quedar-me en blanc o liar-ho tot, vull aprobar, i treure força nota, però no ho veig molt clar.

Sort que tinc estonetes d'alegria amb tu, ahir em vas sorprendre i molt. No m'ho esperava de tu. No canviis, i si ho fas, fes-ho cap a millor, no em fagis mal, jo intentaré no ferte'n, segur que així ens hen sortirem, i potser aconseguiràs el que vols, jo no t'ho poc jurar, perquè no tot és tan fàcil com et penses....

Petons somiadors/es

He anat a dormir a les 8 del matí, m'he llevat per dinar familiar, m'he passejat pel Cavatast, m'he conectat, no funciona el MsN, demà no tinc pont, i no m'aguanto dreta;
Conclusió: Bona nit.

Setmana del Cava 2004: Cavatast 2004, Reina del Cava 2004 (Lorena Bernal)
Simplement això.
Sant Sadurní 8-9-10 d'Octubre del 2004

Sí, ahir per fi vam quedar, ens vam veure, i això ha fet que l'odii encara més. No sé que em pasa, m'agrada, però cada dia li tinc més rabia. Sóc idiota.
El trobo molt a faltar, però m'hi hauré d'acostumar, no tinc res a fer amb ell. Va ser un rollo, simplement això, i el meu cap no ho vol assimilar, vull algo més, però alhora no, perquè em faria mal, sé com és ell, va sempre a la seva, i ens acabariem discutint i ni ens parlariem, i no vull arribar a aquest extrem, no vull perdre la seva amistat després de tants anys, poc que ens veiem, màxim dos cops l'any, i només faltaria que fós amb males cares.
Tinc d'olvidar-lo, veure'l com abans, com un amic, que per casualitats de la vida, has compartit algo més amb ell, però que s'ha acabat, que ell viu la seva vida, i que jo visc la meva.
Que si torna a pasar és perquè hi ha bon feeling, però no perquè estigui penjat de mi, estic feta un lio, no sé si és que només m'atrau, que m'ho paso bé quan estic amb ell, o que m'agrada i fins i tot me l'estimo una mica.
Odio estar així, m'odio i l odio a ell.
Perquè els sentiments de la gent són tant complicats???

Per altra banda, ahir m'ho vaig passar molt bé amb vosaltres, ho sento per estar tonteta, però ja se sap perquè. Un altre dia quedem, sense ell i me les deixaré posar sense queixar-me.

Petons somiadors/es.

ESCOLTA-HO EN EL VENT

Per quants camins l’home haurà de passar
abans que arribi a ser algú.

Quants mars haurà de creuar un colom blanc
per dormir a la platja assegut.

Quants canons més hauran de disparar
abans que per fi es quedin muts.

Això amic meu, només ho sap el vent,
escolta la resposta dins el vent.

Quantes vegades podrem mirar amunt
abans d'arribar a veure el cel.

Quantes orelles haurem de tenir
per sentir com ploren arreu.

Quantes morts més ens caldran amic meu
per saber que a mort massa gent.

Això amic meu, només ho sap el vent,
escolta la resposta dins del vent.

Quants anys podrà una muntanya existir,
abans que l'ensorri la mar.

Quant temps la gent haurà de seguir,
per guanyar-se la llibertat.

Quantes vegades podrem girar el cap,
fingint que no ens n'hem adonat.

Això amic meu, només ho sap el vent,
escolta la resposta dins del vent.

Això amic meu només ho sap el vent,
escolta la resposta dins del vent.